La tradició recollida a finals del segle VI o començament del segle VII afirma que Sant Cugat va néixer al nord de l’Àfrica, a la ciutat de Scil·lilium, prop de Cartago, on ja abans del segle IV hi havia una gran vitalitat cristiana.

A finals del segle III, Sant Cugat va venir en companyia de Sant Feliu, que després va morir també màrtir a Girona.

Cugat era mercader, generós amb els pobres i predicador de l’Evangeli amb la paraula i amb molts prodigis.

Per causa de la seva fe, va sofrir tota mena de turments i va ser empresonat en un lloc proper a Barcelona durant la persecució del governador romà Dioclecià‑Maximià. Segons la tradició, el lloc d’empresonament va ser l’assentament romà d’Octavià, al lloc on actualment es troba el Monestir de Sant Cugat. En el seu claustre, on es troben els fonaments de l’antiga església paleocristiana, els cristians honoren la memòria de Sant Cugat des de fa més de 1.600 anys.

Estudis històrics recents han revelat que Cugat va morir a les muralles de la Barcino romana el 25 de juliol de 303 o 304 i va ser enterrat a Barcelona per dues cristianes d’Iluro (Mataró), Juliana i Semproniana, motiu pel qual també van morir màrtirs.

Constància històrica i recorregut de les relíquies

La primera referència escrita del màrtir Sant Cugat és del poeta Aureli Prudenci, nascut a Tarraco l’any 348. En la seva obra Peristephanon (Llibre de les corones) honora els màrtirs del segle IV i diu: “Barcelona s’aixecarà, confiada, en el seu ínclit Cugat”.

Quan l’any 711 va començar la invasió sarraïna a Catalunya, la comunitat cristiana va fugir, emportant-se les relíquies de sants enterrats a la regió. També les de Sant Cugat, que van acabar disperses, entre França i altres indrets d’Europa.

A finals del segle IX la comunitat benedictina del Monestir recupera les relíquies del màrtir i les col·loca a dalt de l’altar, dedicant el monestir a Sant Cugat, seguint el culte que ja existia aquí.

Al segle XIV els monjos van encarregar una arqueta preciosa d’argent per guardar les despulles del màrtir. L’urna està decorada amb relleus que expliquen la vida del Sant, segons la tradició mossaràbiga. A causa de la desamortització, al 1835, l’arqueta amb les relíquies es va portar a la parròquia de Sant Cugat del Rec (o del Forn) de Barcelona i, més tard, a causa de la guerra (1936), a la cripta de Santa Maria del Mar (on són actualment). A Sant Cugat tenim una rèplica de l’arqueta original, que es conserva en el Museu Diocesà de Barcelona.