L'orgue del monestir de sant cugat del vallès
L’orgue del Monestir: una joia centenària viva
L’orgue de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià és una peça única. Va ser construït el 1912 pel mestre orguener Gaietà Estadella. Avui acompanya la litúrgia, les celebracions i algun concert. Amb més d’un milió de combinacions sonores, és un instrument versàtil i profund. La seva presència dona solemnitat i bellesa al culte. Des del 2022, sona tal com l’havia imaginat el seu creador.
Un orgue amb història
El Monestir té una llarga tradició musical. Ja al segle XV els monjos benedictins tenien orgue per a les litúrgies, i sabem que el primer documentat és del 1499, construït per Ermenter Brocà.
El moble que es conserva, una magnífica caixa de fusta renaixentista de 1526, ha allotjat diversos instruments al llarg dels segles.
L’orgue actual es va encarregar el 1912, en ple moviment de renovació litúrgica. La comunitat parroquial, liderada per Mn. Andreu Domènech i després Mn. Anton Guilló, va confiar l’encàrrec al mestre Gaietà Estadella, un dels millors orgueners catalans del moment. El projecte va tirar endavant gràcies a l’aportació de molts feligresos, que oferien diners o fins i tot sacs de blat de les collites. D’aquí ve la dita popular: “donar blat per a l’orgue”.
L’orgue es va construir amb les aportacions de feligresos i veïns que, si no podien donar diners, oferien blat per a finançar-lo
Moments clau: supervivència i restauracions
Durant la Guerra Civil, l’orgue es va salvar del foc gràcies a la milícia local. Però amb els anys va quedar malmès i silenciat. La primera gran restauració es va fer entre el 1998 i l’any 2000, gràcies a l’impuls del pare Gabriel Bayés, sj, i de Mn. Blai Blanquer, amb l’orguener Gerhard Grenzing.
A més de restaurar l’instrument, es va consolidar l’estructura, es va recuperar el moble antic i es van protegir les pintures romàniques que l’orgue havia ajudat a conservar durant segles. Després d’anys silenciat, l’orgue va tornar a sonar el 3 de març del 2000.
Gràcies a l’orgue s’han protegit les pintures romàniques que hi havia al darrera, restaurades al 2022!
la remodelació del 2000
Durant els anys 1997-2000 es va fer la darrera gran actuació en l’orgue. L’instrument ja no sonava, des de feia anys, a causa del seu estat, i es va aprofitar l’ocasió per tornar al projecte inicial de Gaietà Estadella, ja que Estadella l’havia concebut com un orgue barroc i se li havia donat una sonoritat romàntica.
Els treballs van durar tres anys i només es va poder completar una primera fase, ja que es van haver de fer obres importants per a poder reforçar l’estructura.
La restauració es va dividir en tres parts:
Una primera, en què es va desinsectar i restaurar la “caixa de l’orgue”, el moble de fusta dels segles XV i XVI; es va remodelar i restaurar la tribuna i l’enteixinat; i es va recobrir una nova biga de suport que s’hi va col·locar. L’antiga, que es va retirar, es conserva en el sostre del hall d’entrada de la Casa Abacial.
En un segon temps es va treballar sobre la infraestructura, en els murs romànics i el suport de l’orgue. Es van cosir i reomplir els murs de la base del campanar i es va consolidar la plataforma de suport de l’orgue (que s’havia fet en substitució de part de les bigues i el contrapès que hi havia).
I la tercera part dels treballs van estar dedicats pròpiament a l’orgue com a instrument musical. Es va restaurar i reestructurar el registre de l’orgue Estadella, amb una petita ampliació de registres, es van col·locar els tubs de façana i es va construir la façana de la cadireta, una nova manxa de vent, es va obrir un nou accés a la consola i es va instal·lar un motor de vent silenciós.
El cost total de les obres va ser d’uns 24 milions de pessetes (una mica més de 144.000 euros). Es va poder tirar endavant amb les aportacions de la feligresia, el suport de la Generalitat i una subvenció important de l’empresa Lucas de Sant Cugat (que més tard va passar a ser l’empresa DELPHI i que actualment ja no existeix).
L’orgue restaurat es va inaugurar oficialment el 3 de març del 2000.
Completar un somni: la restauració del 2022
El 2022, amb motiu del seu centenari, es va completar l’orgue segons el projecte original d’Estadella. Amb el guiatge del mestre Federico Acitores, es van restaurar totes les peces, es van incorporar els tubs que faltaven, es va fer sonor el que fins llavors era només ornament: els tubs de façana (canonges); i es va aprofitar per restaurar les pintures romàniques que convivien amb l’orgue.
Ara, l’instrument té 1.054 combinacions sonores possibles, amb 20 registres distribuïts en dos teclats i pedalera. Cada tub porta una marca que en documenta l’origen: els del 1912 (Estadella), els del 2000 (Grenzing) i els del 2022 (Acitores).
El somni de completar l’orgue ha comptat, també, amb aportacions de la feligresia, que van apadrinar els nous tubs.
Coneix en detall la restauració de l'any 2022
El projecte de restauració i acabament de l’orgue ha estat desenvolupat per Acitores Organería y Arte S.L., amb el mestre orguener Federico Acitores al capdavant. Aquest equip de professionals tenen més de 35 anys d’experiència, en els qual han construït més d’un centenar d’òrgans i n’han restaurat prop de 90. La seva filosofia de treball se centra en respectar l’essència de l’antiguitat. Per això, elaboren un estudi documental per recuperar al màxim el material original i la sonoritat particular de cada instrument.
Els treballs de restauració i acabament de l’orgue del Monestir duraran uns 8 mesos, aproximadament, i suposaran el desmuntatge de tot l’instrument i la caixa.
Si vols conèixer tots els detalls del projecte, consulta el PDF 📑
Si vens a la Sagristia et donarem un llibret amb tota la història de l’orgue per a tu!