L'orgue del monestir de sant cugat del vallès

l’orgue

projecte

pressupost

xxx

Una pinzellada històrica:

L’origen cristià d’aquest lloc es remunta als inicis del segle IV, a l’any 304, quan un mercader cartaginès (Cugat) seguidor de Jesucrist, va ser degollat en el Castrum Octavianum, durant la persecució de Dioclecià.

Les seves restes van ser enterrats a un temple funerari. Aquest sanctuari va evolucionar en el temps fins que, en el segle IX, es va fundar la primera comunitat monàstica en aquest lloc.

El Monestir aconsegueix el moment d’apogeu en els segles XI i XII quan es converteix en el centre de poder de tots els monestirs catalans.
Diversos avatars històrics ho mantenen viu fins que desapareix en 1844, per la pressió de les sucessives desamortitzacions dels béns de l’esglèisa empreses pels governs liberals de l´època.

Arquitectònicament el Monestir i la seva Església tenen la seva època de major desenvolupament en el segle XIII, en la transició estilística entre el romànic i el gòtic.

Més de 1000 anys de vida monàstica amb una nòmina de 72 abats

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L’orgue:

Si a l’any 888 es té constància documental d’una posible referència l’existència d’un orgue a l’esglèsia parroquial de Sant Andreu de Tona i en 972 en el Monestir de Sant Benet de Bages, no és impensable que hi hagués instruments similars en el de Sant Cugat des dels inicis de la seva vida monàstica.

Amb certesa sabem que en 1499 el Monestir encarrega un orgue nou a l’orguener barceloní Ermenter Brocà que és reformat en 1523 Per Miguel Cerdanya. És el mestre assemblador Joan Masiques qui fa la caixa en 1526.

Diversos instruments ocupen aquest moble fins que en 1911, ja desapareguda la comunitat monàstica, la parròquia encarrega un nou instrument a Gaità Estadella, que es paga amb aportació popular, ja sigui en diners o en espècie (blat aportat pels pagesos). Però, pot ser per manca de fons, l’orgue no s’instal·la complet. Només es va posar en marxa un dels dos teclats, mentre que l’altre va quedar sense tubs i roman així, pràcticament fins al dia d’avui, excepte un petit intent de reforma esdevingut cap a l’any 2000, en el qual s’instal·len nous tubs de la façana i un únic registre funcionant en el segon teclat.

Fitxa Tècnica de l’orgue en la seva versió actual:

Autor de l’instrument:

L’autor es l’orguener barceloní Gaietà Estadella i Solé (1877-1944).

Deixeble de l’orguener vasc Aquilino Amezúa, que va tenir el seu taller a Barcelona entre els anys 1882 i 1892 quan, en enviudar, va tornar a la seva terra natal, fent-se càrrec de la fàbrica de Barcelona el seu deixeble Lope Alberdi, també d’origen basc.

Gaietà, deixeble i col·laborador de Amezúa durant aquest 10 anys, va fundar el seu propi taller l’any 1895 en el barri de Gràcia, al carrer Martínes de la Rosa (abans anomenat carrer de l’Estrella), núm. 58. El local i el taller li ho va vendre l’orguener italià Francesco Teppati, col·laborador de Juan Amezúa, pare d’Aquilino.

Va construir nombrosos instruments (Orgues i hamòniums) tant a Cataluña, com en altres llocs de la península (Navarra, Osca, Càceres, Cadis…). Els orgues que va construir Estadella son d’estil sinfònic i de bona qualitat. Malauradament, però, la major part destruits durant la Guerra Civil.

Es va casar amb Dolors Xuclà i Camprubí (1882-1952), germana del també orguener Pau Xuclà, la qual, a quedar vídua, va cremar i destruir tota la documentació i papers relatius a l’activitat del seu espòs. Per aquesta raó és difícil documentar la trajectòria i activitat d’Estadella.

En 1908 és mereixedor d’una Medalla d’or en l’Exposició Industrial de Saragossa.

Entre els seus treballs, són d’especial rellevància els de la Basílica de Santa María de Mataró (1927) i la parróquia de Santa María de Vilafranca del Penedès (1941). L’últim projecte important va ser l’orgue de l’Església de la Mercé de Barcelona que, després de la seva defunció en 1944, va ser continuat pel seu cunyat, Pau Xuclà i Camprobí.

Descripció de l’orgue en el seu estat actual:

Caixa i façana.
L’actual instrument s’allotja a l’interior d’una magnífica caixa antiga, de 1526, d’estil renaixentista, que segueix els cànons clàssics dels orgues catalans del segles XVI i XVII: erigit a sobre d’una tribuna volada, de planta poligonal, amb un cos inferior o cadireta; un pedestal amb dues portes als costats, emmarcades amb un arc de llinda, i la consola inscrita al centre; un cos superior emmarcat com un gran quadrat, distribuït en cinc camps de tubs de façana, trobant-se els tubs majors en els camps extrems, i els camps intermedis dividits en dues altures; i un àtic com a coronació, sense tubs de façana en aquest cas, amb un escut tallat en el seu plafó central. Tot aixó hamònicament decorat amb motllures, talles i relleus tallats en fusta nua, sense policromar.

La caixa està restaurada i llueix un aspecte immillorable. L’any 2000 es van fer nous els tubs de la façana, en estany, amb alguns tubs extorxats i repujats, per a substituir els anteriors, que eren de zinc, a manera de façana falsa.

La consola.
L’actual consola no és l’original que correspondria al pedestal clàssic, sinó el típic pupitre romàntic amb pedaler que, probablement, va ser instal·lada com a consola separada, per al que va caldre buidar el cos de la cadireta. Ara, des de l’any 2000, la consola està inserida en el pedestal, com si fos una consola de finestra, rematant el seu contorn amb taulers d’aglometat i gelosies de fabricació industrial.

Disposa de dos teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes i 16 tiradors de registre disposats en quatre terrasses a banda i banda dels teclats.

Els teclats són de balança, amb les tecles naturals guarnides en ivorí i les alces o sostinguts de fusta de banús. L’ivori es veu esgrogueït per l’us i el pas del temps. El pedaler, de 30 notes, és lleugerament còncau i radial.

Disposa de 7 pedalets de combinació corresponets a tres acoblaments, dues combinacions fixes (fortes de Flautats i de Trompetes) activació de la combinació lliure i activació del trèmol. Originalment tenia dues sabates d’expressió.

La transmissió de notes:

La transmissió de notes és mecànica. Ha estat modificada quan s’ha donat la volta a la consola de pupitre.
La part dels teclats ha estat reformada retirant els varnillatjes i les barres de d’esquadres que feien possible el pas de la mecànica per sota de la tarima del pupitre.
S’han modificat els mecanismes d’acoblament, inutilitzant els acoblaments del segon teclat al pedal i la unió entre teclats i habiliatant l’elganxament del pedal al primer teclat mitjançant la incorporació de nous pilotets d’embranzida.
Els elements suprimits dels acoblaments de la consola d’Estadella es conserven en el quart de les manxes, al costat de la cara anterior de la caixa expressiva que també ha estat retirada.
S’han incorporat sengles barres de contrabancins per a fer més directa la mecànica dels teclats que ara són “de finestra”, treballant el segon per embranzida, amb pilotets, i el primer a tir, amb tirs de llautó afegits provisionalment amb dos elements estanyats.

La part de la mecànica corresponent als secrets es conserva tal qual va ser traçada i construïda per Estadella, amb reduccions de molinets de ferro i barres d’escaires de llautó.

La transmissió de notes de l’únic registre de pedal, el Contrabajo 16’, és pneumàtica.
Per a això disposa d’un salmer de entrada mecànica, a través d’una barra d’escaires i un barnillatge, i la sortida és pneumàtica tubular, amb tubs de plom que es distribueixen fins als salmers auxiliars sobre els quals estàn disposats els tubs corresponents, en aquest cas comú amb el Violón 16 del Gran Orgue.

La transmissió de registres:

La transmissió de registres és pneumàtica. Essent els salmers de corredissa, aquest orgue disposa d’uns motors pneumàtics de registre, de construcció molt robusta i voluminosa, que són accionats pneumàticament des de la consola, el que fa possible l’existència d’una combinació lliure i pedals de combinació.

Aquests motors de registre existeixen només per al Gran Orgue (primer teclat), i no es van construir per al salmer del segon teclat. Els tubs tampoc van ser instal·lats.
El registre de Flauta de Chimeneas que funciona ara en el segon teclat, des de l’any 2000, manca de mecànica de registre: la seva corredissa està permanentment oberta.

Els salmers:

L’orgue de Sant Cugat disposa de dos salmers principals, corresponents als dos departaments sonors projectats per Estadella, cadascun dels quals havien de ser comandats pels dos teclats corresponents. Aquests salmers són de corredisses, disposats diatónicament en formació convergent, amb els baixos als extrems.

Estan construïts en un cos únic, encara que amb doble accés a l’arca de vent. Són de construcció robusta i semblen conservar-se en bon estat, lliures d’atacs d’insectes xilòfags i altres paràsits de la fusta.
El salmer de baix correspon al Gran Orgue i té 8 corredisses per a vuit registres.
El salmer de dalt té el mateix repartiment i 7 corredisses per a set registres.

A més dels salmers principals, hi ha varis salmers auxiliars, d’accionament pneumàtic, per a alimentar els tubs dels greus dels registres fonamentals: Violón 16, Flautado 8, Kerotojón? 8’ y Violón 8 del Gran Orgue. El Contrabaix 16’ de Pedal comparteix tubs amb Violón 16’ del G. Orgue.
La transmissió pneumàtica des del salmers principals es realitza mitjançant tubs de plom de 8 mil·límetres de diàmetre. Aquest tubs es degeneren amb el temps, formant-se oxidacions (sucre de plom) altaments tòxiques, que obstrueixen el pas de l’aire provocant no poques disfuncions.

Per aquesta raó, molts d’aquests conductes han estat reemplaçats per tubs de plàstic “cristall”.

El vent:

El sistema de vent també es troba modificat: es conserven les manxes instal·lades per Estadella però no estan operatius. S’ha instal·lat un sistema alternatiu disposat provisionalment damunt de la manxa original.
El sistema de manxes de Estadella consisteix en un gran dipòsit de plecs paral·lels compensats (manxa Cummings) dotat de tres manxes de bombament col·locades sota, que són accionats per un sistema de manovella amb un gran volant d’inèrcia i un cigonyal que els mou amb un desfasament de 120 graus.

El sistema alternatiu, instal·lat l’any 2000, sembla provisional, i consta d’una petita manxa de tascó, d’un plec únic, alimentat per un petit motor ventilador instal·lat en una cabina silenciadora.
El vent arriba a l’orgue per un canal principal que té múltiples derivacions als nombrosos relés, motors de registre, salmers auxiliars de baixos i pedal, etc… Massa. Gran part d’aquests conductes de distribució són de zinc, que parteixen dels canals principals de fusta. Per si fossin pocs, en l’última reforma es van afegir nous conductes, aquesta vegada de Westaflex (tub de cartó flexible), o fins i tot de plàstic (PVC), per a portar vent als salmers principals.

Els tubs:

Com ja s’ha apuntat, només hi ha tubs en el departament del Gran Orgue. El Pedal manca de tubs propis i els manlleva del Gran Orgue. El Recitatiu, corresponent al segon teclat, mai va tenir els seus tubs instal·lats.
En l’última intervenció, cap a l’any 2000, es van afegir els tubs nous de la façana i un joc de Flauta de Xemeneies instal·lat en el segon teclat com un registre únic, sense mecanisme d’activació, com ja s’ha dit.
En general, es pot dir que la canonada de l’orgue de Estadella està ben construïda, en fusta i estany, i és de bona qualitat. No hi ha tubs de zinc. A més, està ben conservada.

A continuació segueix una descripció dels tubs existents:

Violón 16’: És el registre de so més greu del Gran Orgue (Primer teclat), sonant a l’octava greu dels registres fonamentals de 8 peus. Consta de 56 tubs tapats, dels quals, els 30 majors són de fusta, comuns amb el registre Contrabajo 16’ del Pedal i estan sustentats sobre salmers pneumàtics auxiliars, disposats diatónicament en tots dos costats de l’espai interior de l’orgue. Li segueixen 26 tubs de metall, dels quals, els 6 majors són completament tapats, i els 20 més aguts tenen xemeneies en els taps.

Flautado 8’: Registre principal en tessitura fonamental que constitueix la base acústica real del Gran Orgue. Consta de 56 tubs oberts. Dels quals, els 12 greus són de fusta. Els 44 següents són d’estany, cilíndrics, amb orelles en l’embocadura i entalles per a l’afinació.

Kerotojón 8’: El nom d’aquest registre és una degeneració fonètica de Keraulophone, nom d’un registre de so lleugerament mordent, intermedi entre el principal y la Viola, que va estar molt de moda en l’època. Consta de 56 tubs oberts, de talla moderadament estreta, dels quals, els 12 baixos són de fusta i els 44 següents d’estany, amb frens harmònics en les embocadures i entalles de pavelló per a l’afinació.
Violón 8’: Registre tapat en tessitura fonamental. Consta de 56 tubs dels quals, els 12 primers són de fusta i els 44 restants de metall d’orgue (més plomís que els altres registres) sent completament tapats els 12 majors i amb xemeneies els 32 més aguts. Tots ells amb orelles en l’embocadura i taps mòbils per a l’afinació.

Octava 4’: Registre obert en talla de principal que sona a l’octava aguda del Flautat, com el seu segon harmònic natural. Consta de 56 tubs cilíndrics oberts, de metall d’estany, amb orelles en l’embocadura i entalles d’afinació. Els 8 més aguts són tallats a to.
Quincena 2’: Registre obert en talla de principal que sona a la doble octava aguda del Flautat, com al seu quart harmònic natural. Consta de 56 tubs cilíndrics oberts, d’estany, amb orelles en l’embocadura i entalles d’afinació. Els 18 més aguts són tallats a to.
Trompeta: És un registre de llengüeteria interior en tessitura fonamental. Està format per 56 tubs de llengua, amb ressonadors d’estany de longitud real. Té canilles cilíndriques tancades, de tipus francès (Bertounège) amb llengüetes de llautó i molls d’afinar de ferro.

Bajoncillo: Registre de trompetes que sona en tessitura d’Octava. Està format per 42 tubs de llengua amb ressonadors d’estany de longitud real, i els 14 aguts labials. Les canilles són cilíndriques tancades, com les de la Trompeta, amb llengüetes de llautó i afinadors de ferro.

Nous tubs afegits l’any 2000:

Els tubs de façana de l’orgue Estadella eren muts, construïts en zinc i pintats de purpurina, presentant un aspecte depauperat respecte a la noblesa de la caixa original.
L’any del pas del segle (1999-2000) va haver-hi un intent seriós de restauració amb criteri historicista, amb el respectable objectiu de recuperar l’orgue renaixentista. El treball es realitzaria per fases. Era preceptiu, doncs, fer passos sense inutilitzar l’instrument existent. Això explica la provisionalitat d’unes certes actuacions. Però el projecte va ser detingut.
Es va començar per donar volta a la consola per a recuperar l’èspai de la Cadireta amb vista a la reconstrucció d’aquest cos històric.
També es van reconstruir els tubs de la façana, subtituint els de zinc per nous tubs d’estany, de gran qualitat i estupend disseny, alternat tubs llisos amb tubs entorxats o repujats amb dibuixos variats, seguint models històrics. En total es van fer 54 tubs d’estany: 29 en el nivell inferior, dels quals 4 són muts, i 25 en el superior, tots ells muts, amb funció merament ornamental.

A més, dels tubs de la façana, es va habilitar un registre de Flauta de Xemeneies instal·lat en el salmer de dalt per a posar opertariu el segon teclat, que mai l’havia estat.
Aquest nou registre consta de 56 tubs tapats: els 12 baixos de fusta i el 44 aguts d’estany, amb taps mòbils amb xemeneies i orelles en les embocadures.

Valoració i criteris d’intervenció:

La història evolutiva d’aquest instrument és la que és fins a arribar al dia d’avui, en què un orgue romàntic inacabat ocupa la caixa d’un gran orgue renaixentista desaparegut. No podem tornar enrere. Qualsevol criteri d’actuació és respectable.

La recuperació de la façana clàssica, amb tubs d’estany crec que va ser molt encertada: la caixa llueix avui un aspecte noble i coherent amb l’estil i l’autenticitat del moble del segle XVI.

Però penso que la reconstrucció d’un instrument d’època podria ser discutible en aquest cas: l’orgue reconstruït tampoc seria l’original. Seria més aviat un “fals històric”. Això, en altres disciplines de l’Art i el Patrimoni, està expressament desaconsellat. És com si, després d’un incendi, repintem un famós queadre desaparegut, a partir d’una fotografia d’aquest, utilitzan, pot ser, el marc que s’ha salvat de la catàstrofe. Seria una falsificació en tota regla.

D’altre part, per a aconseguir-ho, caldría desmantellar un instrument de qualitat, centenari ja, obra d’un dels orgueners simfònics catalans més representatius, del qual, moltes de les seves obres han estat menyspreades, maltractades, transformades, i fins i tot retirades per donar pas a instruments de nou concepte, com és el cas de la recent pèrdua d’un orgue históric a Barcelona.

Ens diu la Carta de Venecia en el seu article nº 11: “Les valuoses aportacions de totes les èpoques (…) han de ser respectades, ja que la unitat d’estil no és un fi a aconseguir en una obra de restauració”.

En el cas que ens ocupa, crec que el criteri adequat seria recuperar el material original de l’orgue de Estadella, complentant-lo i respectan el seu concepte. Aquesta solució és més respectuosa amb l’esdevenir històric d’aquesta peça. És més econòmica que la de reconstruir l’orgue original, ja que s’utilitza un material valuós que ya existeix. I és més adequat perque, com a instrument d’us preferentment litúrgic, respon millor a les exigències actuals que el resultat sonor derivat d’un instrument reconstruit que respon a criteris i usos d’altres segles.

Encara així, es respectaran algunes reformes realitzades en la intervención de l’any 2000:

– El nou registre de Flauta de Xemeneies del segon teclat s’integrarà com un dels registres previstos per Estadella per a aquest departament.
– Es mantindrà la incorporació de la consola al pedestal com a consola de finestra, perque simplifica i millora la transmissió mecànica.
– Es posaran a sonar els nous tubs del Flautat de la façana de l’orgue, com a baixos del registre homònim del Gran Orgue, alliberant els actuals tubs de baixos del Flautat que es reutilitzaran per a completar els registres de Pedal.
– Es realitzarà alguna altre reforma en el traçat de les transmissions, conservant els elements originals, per a millorar l’espai interior i l’accesibilitat a les parts vitals de l’instrument, com canviar de posició les reduccions de tots dos teclats.
– El segon teclat no té motors de registre. Fer motors pneumàtics com els del Gran Orgue resutaria car i no hi ha espai per a ells. Es valora la conveniència de posar motors elèctrics en tots dos teclats, per alliberà un espai important i simplificar la complexa distribució actual del vent a punts de salmers auxiliars i relés pneumàtics que es farien innecessaris. Aquesta variació no altera el concepte de l’orgue. Només millora algunes solucions tècniques, i dóna peu a transformar la combinació lliure en un petit combinador automàtic.

Proposta d’intervenció:

Plantegem la restauració i acabat de l’orgue simfònic de 1912 del qual es conserva la consola, els dos salmers, la transmissió de notes, i tots els tubs que van ser instal·lats.
El que no existeixi i hagi de ser realitzat de nou, serà construït a l’estil dels elements del propi orgue, o a rèplica d’algun dels instruments conservats del mateix autor.
Respecte a la disposició dels registres es respectarà el concepte sonor de l’orgue d’Estadella i la capacitat dels salmers conservats, completant el Pedal amb alguns registres propis, per a donar-li major autonomia. Es propossa un registre de Plé al Gran Orgue i un Flabiol al Recitatiuper a obtenir un so resultant mes lluminós en tots dos teclats.
Un aspecte que s’ha de millorar és el de l’accesibilitat. És molt important poder arribar fàcilment a les parts vitals de l’instrument per al seu mantenimemt, amb vista a una major durada i millor servei d’aquest.

Fitxa técnica de l’orgue completat:

Descripció dels treballs:

S’enumeren les actuacions puntuals a realitzar en cada capítol

Consola:

Replanteig de la consola:

– Teclats nous “penjants”.
– Reconstrucció dels acoblaments ara inutilitzats.
– Registres en terrasses, com are, afegint una terrassa més a cada costat.
– Nos tiradors de registre pels acoblaments, per ser gestionats pel combinador.
– Pedalets “reversibles” per a acoblaments i Combinacions fixes.
– Habilitació d’una única Sabata d’Expressió per al segón teclat.
– Instal·lació de llums fredes per al faristol, els teclats i el pedaler.
– Adequació de l’entorn de la consola al pedestal de la caixa de l’orgue amb materials nobles, d’acor amb l’estil del moble históric.

Mecànica de notes:

Replanteig de la transmissió de notes:

– Teclats penjants per a evitar contrabalancins de retorn i simplificar la transmissió.
– Posició de les reduccions de tots dos teclats en horizontal, sota els salmers. Això evitarà la barrera de reducció i barnillatge que hi ha darrera dels tubs de façana.
– Recol·locació de les barres d’escaires.

Mecànica de registres:

– Substitució dels motors pneumàtics de registre per motors elèctrics.
– Nous motors de registre al segon teclat i als mecanismes d’acoblament.
– Tiradors de registre automàtics en la consola per al seu maneig amb el combinador.
– Instal·lació d’una centraleta electrònica digital per a la gestió de la transmissió dels nous registres elèctrics, el combinador i altres sistemes com els nous registres de Pedal, de transmissió elèctrica.
– Instal·lació d’una font d’alimentació de 24 Volts D. C. i 60 Amperes per a alimentació del motors elèctrics de registres i les noves transmissions de Pedal.

Salmers:

Restauració dels salmers d’Estadella:

– Fitació dels salmers i trasllat al taller per a la seva restauració.
– Neteja, desinsectació i nutrició de la fusta dels salmers amb olis i ceres.
– Reguarnit de les vàlvules amb noves pells.
– Revisió de l’estat de tirs i molles, i eventual substitució en cas de defectes.
– Revisió de l’estanquitat de cancel·les i corredisses.
– Adequació dels panderets i tapes per als nous registres a completar.
– Conservació i reforma del salmers pneumàtics de baixos i salmers reversibles de pedal, que s’activaran elèctricament per a retirar tots els elements de plom de la transmissió pneumàtica tubular, de gran fragilitat i potencialment tòxics.
– Construcció de nous salmers elèctrics de pedal per als nous registres d’aquest departament.

Els tubs:

Neteja i restauració dels tubs existents:

– Neteja i restauració dels tubs existents.
– Neteja i desinsectació dels tubs de fusta.
– Aplicació de productes insecticides i antifúngics.
– Revisió dels tubs de fusta corregint esquerdaments i altres possibles problemes.
– Reguarnit de tapes d’embocadura i taps.
– Rentada dels tubs de metall amb aigua i detergents neutres.
– Reemmotllament dels tubs de metall i soldadura de trencaments i entalles esquinçades.
– Desmuntatge dels registres de Llengua. Neteja de llengüetes per ultrasons, per a no variar la seva curvatura. Rectificació del seient de les canilles. Desoxidació de rasetes.
– Eliminació d’oxidacions de plom en els ceps dels registres de Llengüa, i protecció amb pasivants a base de parafina i vaselina.
– Posada en servei dels tubs de Flautat de la façana.

Construcció dels nous tubs:

– Un nou registre de Flauta Harmònica, amb els baixos prestats combinant els la Viola de Gamba i Flauta de Xemeneies.
– Adequació del registre de Keraulofon del Gran Orgue com Viola de Gamba del Rectitatiu. Construcció de nous baixos Haskell de metall para millor acomodament dins de la caixa expressiva.
– Adequació de la actual Flauta de Xemenies amb els baixos als laterals dels salmers.
– Construcció de un nou registre de Voz Celeste.
– Construcció de un nou registre de Flauta Brillante 4’ (Flauta Octaviant)
– Construcció de un nou registre de Flabiol 2’.
– Construcció de un nou registre de Fagot i Oboe.
– Construcció de un nou registre de Plé de 3 fileres per el Gran Orgue.
– Construcció de un nou registre de Fagot 16’ per el Pedal.
– Adequació i complementació dels actuals baixos del Flautat que formaran els registres de Contras 8’ i Tenor 4’ de Pedal.

Moble i estructura:

– Replanteig i realització de l’entorn de la consola en el pedestal de la caixa de l’orgue.
– Construcció d’una caixa expressiva per a contenir els tubs del segon teclat. Es procurarà reutilitzar el front de la caixa, amb les seves persianes, que es troba recollit en el quart de les manxes.
– Replanteig i realització d’accessos (escales i passadissos) per a facilitar el futur manteniment de l’instrument.

El Vent:

– Restauració del sistema de manxes d’Estadella, amb el seu dipòsit de plecs paral·les, les seves bombes i el mecanisme de volant i cigonyal per al seu accionament.
– Neteja i desinsectació dels elements conservats.
– Substitució de plecs i cantoneras de pell, si fos necessari.
– Retirada de la manxa provisional i del motor de vent actual, que resultarà insuficient.
– Instal·lació de d’un nou motor d’impulsió del vent de 14 metres cúbics per minut a una pressió nominal de 120 mil·límetres en columna d’aigua.
– Instal·lació de components elèctrics de protecció del motor i maniobra d’arrencada.

Abast de la proposta:

Aspectes inclosos en la proposta:

La proposta contempla tots els treballs necessaris per a la restauració i completat de l’orgue, així com tots els mitjans i despeses de personal i allotjament necessaris per a la seva consecució.

Aspectes que no estan inclosos en la proposta:

La instal·lació elèctrica necessària fins a l’orgue, amb la seva caixa de connexions, no és considerada en aquesta proposta. Serà per compte de la parròquia i haurà de ser efectuada por l’electricista del temple.

Es facilitarà l’energia elèctrica necessària per al muntatge i posada en marxa de l’instrument.

Garantia:

L’empresa Acitores Organeria i Art, S.L. ofereix una garantia de 5 anys sobre qualsevol problema derivat del seu treball.

El motor ventilador té una garantia de dos anys oferta pel seu fabricant. L’obra es considerarà lliurada, després del procés d’afinació final.

A partir d’aquets moment començarà a tenir efecte la garantia. No estan inclosos en garantia els treballs habituals de manteniment ordinari, com a afinacions periòdiques o ajustos de mecàniques.

Termini d’execució:

El termini per la restauració integral de l’orgue és de 6 a 8 mesos, comptats a partir de la signatura del contracte.

Contracte:

En el cas de ser acceptada aquesta proposta, es redactarà un contracte entre les parts, de mutu acord. Aquest contracte, normalment de caràcter privat, pot elevar-se a esctiptura pública si així es desitja, corrent el client amb les despeses d’aquesta.

Forma de pagament:

La forma tradicional de pagament és en quatre parts del mateix import. La primera es fa efectiva a la signatura del contracte, com a previsó de fons per a la compra dels materials i inici de l’obra. La segona i tercera es pagaran durant la realització dels treballs i la quarta i última, un mes després de la finalització i lliurament dels treballs.

Després de la receptció de les corresponents factures els pagaments s’han de realitzar per transferècia bancària o rebut domiciliat.

Es poden establir altres fórmules de pagament de mutu acord: mensuals o bimensuals.

Pressupost:

El pressupost de restauració i complementació de l’orgue de la església parroquial de Sant Pere d’Octavià és de CENT VINT-I-NOU MIL DOS-CENTS CINQUANTA EUROS (129.250,00€).

A aquesta quantitat s’ha d’afegir el Impost Sobre el Valor Afegit que, avui dia, amb el percentatge aplicable del 21%, suposa VINT-I-SET MIL CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (27.142,50€).

Per tant, avui dia, el cost total de l’intervenció es de CENT CINQUANTA-SIS MIL TRES-CENTS NORANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA CÈNTIMS (156.392,50€).

Aquest pressupost és vàlid per un any. A partir d’aquesta data, tindrà que ser revisat en funció dels costos laborals i del materials.

Respecte del IVA, se estarà obligat a lo disposat per la legislació vigent al moment de emetre les factures.

En Torquemada (Palencia), a 31 de mayo de 2021.